Top 30 Killers de la història del cinema
La 9ª edició del Cardoterror va estar dedicada als Psycho Killers al cinema.
Hem seleccionat els nostres 30 Psycho Killers més influents i els publicarem en 3 articles. Segurament trobareu a faltar alguns com Jack Torrance, per exemple, però ens podeu creure quan us assegurem que són tots els que estan.
Aquí teniu la primera galeria amb 10 dels assassins psicòpates més representatius de la història del cinema.
Hans Beckert
M, el vampiro de Düsseldorf
(M, 1931), de Fritz Lang.
Peter Lorre interpreta a l’assassí de nens i Fritz Lang dirigeix amb mestria aquesta pel.lícula que s’inspira en els crims reals de Peter Kürten, creant un estudi sobre la paranoia col.lectiva on es reflexa l’ambient social de la societat alemanya d’entreguerres, immersa en el règim nazi. L ‘assassí, marcat amb la M d’assassí (mrder) serà perseguit i ajusticiat per les masses.
Norman Bates
Psicosis
(Psycho, 1960), d’Alfred Hitchcock
Anthony Perkins és Norman Bates, un noi tímid i obsessionat amb la seva mare. Regenta el motel familiar i en realitat és un assassí psicòpata, una icona que va servir de base per a la mitologia dels assassins en sèrie moderns. Hitchcock va adaptar la novella de Robert Bloch, que va fer servir a Ed Gein com a inspiració pel pertorbat protagonista.
Dr. Phibes
El abominable doctor Phibes
(The Abominable Dr. Phibes, 1971), de Robert Fuest.
El doctor Phibes (Vincent Price) és un culte cirurgià expert en música i teologia que culpa de la mort de la seva esposa als metges que la van atendre després de l’accident en el que ell va resultar horriblement mutilat. Es venja d’aquets amb assassinats inspirats en cadascuna de les plagues bíbliques, on demostra la seva imaginativa crueltat i el seu sofisticat sadisme.
Harry Powell
La noche del cazador
(The Night of the Hunter, 1955), de Charles Laughton.
Plantejat com el llop dels contes infantils, Robert Mitchum interpreta a aquest estafador i assassí, que perseguirà de manera implacable als nens protagonistes. Powel és un dels grans dolents de la història del cinema, que amaga el seu trastorn mental fent el paper de predicador. Els tatuatges Love i Hate (amor i odi) als seus punys són tota una icona de la cultura cinematogràfica.
Mark Lewis
El fotógrafo del pánico
(Peeping Tom, 1960), de Michael Powell.
Karlheinz Bhiim interpreta a un operador de càmera tímid, traumatitzat i d’infància turmentada que porta arreu la seva càmera portàtil de cine i que s’especialitza en gravar a les seves víctimes, sempre dones, en el moment de morir. Una reflexió sobre la necessitat d’enregistrar-ho tot que ens hauria de fer pensar en el nostre moment actual, on aquesta obsessió s’ha portat al límit.
Leatherface
La matanza de Texas
(The Texas Chainsaw Massacre, 1974), de Tobe Hooper.
Inspirat en la figura real d’Ed Gein, Leatherface porta una màscara confeccionada amb la pell de les seves víctimes. La seva eina predilecta és la serra mecànica, convertida des de llavors en arma predilecta al cinema de terror. Donat el seu retard mental, és fàcilment manipulat per la seva família de llunàtics assassins de l’Amèrica profunda en les diferents parts de la saga.
Michael Myers
La noche de Halloween
(Halloween, 1978), de John Carpenter.
Dotat de facultats sobrehumanes, encarna la maldat personificada. El dia de Halloween s’escapa de l’hospital psiquiàtric per tornar a Haddonfield, la seva ciutat natal, quinze anys després d’assassinar a la seva germana, amb l’objectiu de continuar massacrant. Vesteix una granota de feina, oculta el seu rostre amb una màscara del capità Kirk i utilitza preferentment ganivets de cuina ben esmolats. És un referent bàsic per entendre el gènere slasher modern.
Frank Zito
Maniac
(Maniac, 1980), de William Lusting.
Habitant de Nova York i veterà del Vietnam, Zito és un pertorbat i traumatitzat assassí en sèrie especialitzat en arrencar el cuir cabellut de les seves víctimes per decorar la seva col.lecció de maniquins. Va ser interpretat per Joe Spinell, que a més de desenvolupar el personatge també va col•laborar en el guió. Elijah Wood es va encarregar de encarnar a Frank Zito al remake de 2012.
The Prowler
El asesino de Rosemary
(The Prowler, 1981), de Joseph Zito.
Un altre assassí sorgit a l’ombra de Viernes 13. Aquesta vegada l’homicida és un emmascarat vestit amb un uniforme de soldat de la II guerra mundial. La seva núvia Rosemary el va abandonar mentre lluitava al front, cosa que el va transtornar, tornant per matar-la al ball de graduació. Als anys 80, quan es decideix tornar a celebrar el ball que no es fa des de aquell fatídic dia, el soldat reapareix per matar.
Jason Voorhees
Viernes 13
(Friday the 13th, 1980), de Sean S. Cunningham.
Ofegat al campament d’estiu de Crystal Lake per la desídia dels monitors, torna de la mort per venjar-se (de la seva mort i la de la seva mare), esdevenint un assassí immortal i de força sobrehumana a mesura que van passant les successives entregues de la saga de divendres 13. La seva arma predilecta és el matxet i el caracteritza la màscara de hoquei que va utilitzar per primera vegada a la tercera part.
David Jordán
Director de programació Cardoterror
